Una nova Catalunya en tres esdeveniments

Coincideixen en una setmana tres activitats que ens han de fer pensar en la el país que hem de ser

06catalprincipal

L’existència d’una plataforma com Súmate és el signe més evident de la normalitat social que es viu a Catalunya. Dijous d’aquesta setmana es presentava a Sant Feliu i ho feia amb un discurs que demana en castellà la independència de Catalunya. El que per als que no viuen al nostre país pot sonar exòtic, estrany o poc creïble, és per als que hi vivim, absolutament quotidià. En el dia a dia convivim amb catalans que han arribat d’altres punts de l’Estat o d’altres països d’arreu del món. Amb ells podem compartir o no la llengua en la que ens expressem, però sí que compartim moltes idees i sentiments, i un projecte comú. Els que volen vendre una imatge diferent de Catalunya marcada pels conflictes i les desunions només ho poden fer des d’una perspectiva interessada i d’esquenes a la realitat.

La nostra llengua és en tot cas una eina que ha servit i servirà per a continuar cohesionant cultures. Així ens ho fa evident un esdeveniment com la celebració de la Setmana per La Llengua a la nostra ciutat. A Convergència i Unió ens sentim orgullosos del treball de difusió de la nostra llengua que podem dur a terme des de la Regidoria de Política Lingüística i des de la presidència del consell del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Roses. I ens sentim així perquè sabem que en bona mesura la bona convivència que comentàvem es deu a que el català ens ha servit majoritàriament per unir i crear vincles. Fer-lo servir no és una aposta per la supervivència de la llengua, és un gest per una Catalunya de futur que sigui plural i alhora mantingui les seves senyes d’identitat.

Hem de posar més esforços en reivindicar el model de país que ja estem construint. Si més no aquesta reflexió em voltava el cap durant la celebració dimarts de la proclamació de la segona república. Aquella va ser una república per la qual van lluitar i morir molts dels nostres avis. D’altres van viure represaliats i sotmesos a un règim que se’ls va imposar. És just que els hi oferim un record necessari i sincer. Però no puc evitar pensar que aquella que enyorem era una república espanyola, més justa i democràtica que el que va venir després, però que tampoc no responia als anhels de llibertat i independència d’una majoria de ciutadans de Catalunya. Recordem i honrem el nostre passat, però pensem i reivindiquem també en la propera república. Serà catalana, sens dubte.

Comparteix: