Un cop d’ull a les eleccions a Andalusia

Algunes reflexions en torn als resultats que han deixat unes eleccions menys decisòries del que s’anunciava

02eleccionsprincipal

Un cop transcorreguts els dies, païdes les dades i les opinions, són moltes les conclusions que podem extreure de les passades eleccions al Parlament Andalús. La primera i principal és que sí, el bipartidisme que regnava a nivell estatal sembla que entra en la seva recta final. Que en un parlament com l’andalús, on durant l’anterior legislatura només es trobaven representats tres partits, trobem dues noves formacions com Podemos i C’s vol dir necessàriament alguna cosa. I és un missatge que hem de saber escoltar tots els que ens trobem immersos en un nivell o un altre de la política.

 

Però també hem de relativitzar la influència que a priori se li donava a aquestes noves formacions. És cert que no deixa de ser meritori que dos partits que abans no existien en l’arc polític andalús ara estiguin representats amb 15 i 9 escons. En tot cas no és l’allau que si escoltàvem als opinadors havia d’arribar. L’actualitat també funciona per tendències. Allò que esdevé un argument prou cridaner tendeix a repetir-se amb major assiduïtat des dels mitjans de comunicació. I això no significa ni que sigui més cert ni més probable.

 

El que ens porta a un tercer aspecte també ressenyable. Quantes vegades hem de veure com defalleixen les enquestes en el moment de la veritat per a adonar-nos de que són única i simplement un reflex de tendències? Li poden preguntar a la senyora Susana Díaz. Del desgavell absolut que se li pronosticava abans del diumenge passat ens trobem avui amb una victòria que potser no és tan gran com sembla. Permeteu-me anar al tòpic, però una vegada més es confirma allò de que la única enquesta que s’ha d’escoltar és la de l’endemà de les votacions.

 

L’última reflexió respecte als partits ens porta a IU. El partit que tenia més a guanyar aparentment en un moment social com l’actual, és el que menys ha sabut rendibilitzar-lo. No sóc qui evidentment per fer les lectures que d’altres haurien de fer, però determinada esquerra potser no ha sabut posar-se a l’alçada del que exigia fer política avui i aquí.

 

En resum no puc evitar una certa sensació de nova oportunitat perduda. Andalusia és un lloc magnífic, amb un potencial econòmic i humà excepcional. Tot apunta en tot cas a que un cop més no disposarà d’un govern o d’un parlament amb la capacitat i la voluntat d’aprofitar totes les oportunitats que tenen al seu abast. Aquestes eleccions potser s’ha caminat massa, per tornar al mateix punt de partida.

Comparteix: