On són les polítiques municipals d’habitatge?

Des de l’Ajuntament aquesta legislatura s’acabarà en blanc pel que fa a la creació d’habitatge públic

Al llarg dels darrers anys ha estat habitual sentir a parlar, i molt, sobre la situació de l’habitatge a Barcelona. Però el que és menys freqüent és el debat sobre els efectes que processos com la gentrificació (la ocupació de barris tradicionals per part de persones amb un major poder adquisitiu) o l’encariment progressiu dels lloguers a la capital provoquen també sobre els municipis de la seva àrea metropolitana. Recentment llegíem un estudi de la taxadora immobiliària Tinsa que indica que mentre que la pujada de preus a la capital catalana comença a tocar sostre, comencen a disparar-se als municipis més pròxims com en un efecte dòmino. Aquesta situació ve donada, segons apunta el mateix estudi, per les dificultats per accedir a un pis a Barcelona. El problema s’estén com una taca d’oli.

Aquestes són unes dades doblement preocupants a Sant Feliu perquè aquesta tendència a l’alça arriba, a més, en un moment en el què no existeix una previsió per a posar de manera immediata al mercat promocions públiques d’habitatge de propietat o lloguer. Serà difícil doncs contenir l’escalada de preus i, el que és més dramàtic, els primers afectats seran irremissiblement i un cop més els nostres joves, gent gran i famílies vulnerables que es veuran abocats a buscar d’altres municipis més assequibles en els quals establir-se.

Des de l’Ajuntament aquesta legislatura s’acabarà en blanc pel que fa a la creació d’habitatge públic. És la realitat. En finalitzar el període de quatre anys de l’actual mandat no s’haurà posat a disposició dels santfeliuencs i santfeliuenques cap promoció pública des del consistori. I el que és pitjor, ni tan sols s’ha mogut fitxa per tal de desenvolupar d’altres alternatives per a defensar el dret a l’habitatge com l’obligació de reservar el 30% de les noves promocions a pisos socials o la declaració de tot el municipi com a àrea de retracte i tanteig.

Des del PDeCAT se’ns fa difícil d’entendre que un govern municipal (ICV-PSC) que s’enorgulleix de prioritzar les polítiques socials hagi desatès fins a aquest extrem una de les qüestions més bàsiques i fonamentals. Però és més dramàtic encara pensar que, les mesures que comencem a posar en marxa avui per a fer front a una problemàtica que era previsible, arribaran massa tard per a moltes persones.

Comparteix: