No ens poden prendre la raó

Tot i els cops rebuts per part de l’Estat, no podem perdre de vista que les nostres reivindicacions són justes

38-princLes darrers setmanes han estat decebedores i tristes en molts sentits. Abans del referèndum, el 20S, amb l’assalt a la conselleria d’economia, va començar una persecució sistemàtica del govern català que va continuar  amb la violència amb la que van provar de reprimir l’1 d’octubre la voluntat del poble català. Aquesta mateixa violència s’ha convertit amb el pas dels dies en atacs judicials i institucionals. La intervenció del nostre autogovern i l’empresonament de representants de la nostra societat civil i de part del nostre govern legítimament escollit, són actuacions que només poden ser enteses com a una prolongació de l’esperit repressor que l’Estat va mostrar durant el referèndum. Així ens trobem que quan teníem una república catalana a les mans, ens la volen bescanviar per unes noves eleccions, segons ells, autonòmiques.

En tot cas, un cop assumida la tristesa i la indignació que ens provoquen aquests fets estem obligats a preguntar-nos: de quina manera hem de respondre? Què està a les nostres mans per tal de no deixar que guanyi el desànim?

En primer lloc crec que hem d’anar a les eleccions del 21 de desembre encara amb un major convenciment sobre el què volem i com ho volem aconseguir. Els catalans i catalanes hem demostrat que no li tenim por a les urnes i a expressar-nos lliurement. Ho tornarem a fer les vegades que calgui. Aquests comicis no són l’escenari desitjat, és cert. Però precisament per aquest motiu hem de posar tot el nostre esforç per tal de que la nostra veu, la que molts donen per abatuda, se senti un cop més nítida i ferma. Hem d’anar a votar de manera massiva perquè, que ningú no ho dubti, des de l’Estat i des dels partits unionistes mouran cel i terra per evitar que el Parlament de Catalunya torni a estar ocupat per una majoria independentista.

Un exemple clar d’aquesta voluntat és com s’ha actuat des de Madrid amb la llei. Qualsevol interpretació ha estat vàlida per a aplicar l’article 155 de la constitució o per portar a presó, preventivament,  a aquells que defensen els nostres interessos. Aquest és el joc contra el que ens enfrontem i al que hem de continuar combatent amb quelcom que no ens podran prendre: la raó. No oblidem en cap moment que a nosaltres ens empara el convenciment de saber que actuem de manera democràtica, pacífica i seguint una voluntat popular majoritària.

Això no significa que haguem d’acceptar el tracte que rebem en silenci. El principal perill al que ens enfrontem és que acabem normalitzant la situació d’excepcionalitat en la que ens trobem perquè, aquí sí, serem un poble derrotat. Sortim al carrer tantes vegades com faci falta a fer totes aquelles accions necessàries per combatre la repressió, per demanar l’alliberament dels presos polítics, per donar escalf i suport a cadascun d’ells i d’elles, i quan sigui necessari o quan sigui el moment deixem les actuacions puntuals per fer una protesta intensa i continuada en el temps.

Finalment, com a santfeliuenca, no puc més que tornar a lamentar la manera tèbia que des del nostre govern municipal s’està observant l’actual situació política. L’equip de govern d’ICV i PSC continua fent veure que existeix una posició en la que és moralment justificable no prendre partit. Des d’aquí es practica la hipocresia per part del PSC que surt a manifestar-se a la Plaça de la Vila i després és còmplice del PP votant en contra de Catalunya, a favor del 155,  i ICV fa allò que està tan de moda darrerament que anomenen equidistància que no és més que un joc per no perdre vots.

Comparteix: