La mentida del PSC sobre l’IBI i el que ha de suposar realment

Ens hem de preguntar a qui afectarà la rebaixa anunciada en aquest impost per als propers anys

27ibiprinc

Amb les mentides passa de vegades com amb les boles de neu. Que si les deixes rodar per una muntanya nevada es poden fer més grans fins a convertir-se en una allau que podria sepultar a algú. Així esta passant amb la situació de l’IBI a Sant Feliu. Els socialistes de la nostra ciutat van fer campanya a les eleccions municipals proclamant que retornarien uns diners que, de fet, ja sabien que no es podrien retornar. Però, en una aposta a la desesperada, van optar per una jugada que, si ens fixem únicament en els resultats electorals i els posteriors pactes, no els hi va sortir tan malament.

Ara ens trobem en el moment de respondre a les promeses i, conjuntament amb els seus socis a l’equip de govern proposen una rebaixa del tipus impositiu de l’IBI per als propers tres anys. Això significarà que es retornaran els diners ja cobrats i invertits? No, no només perquè no és possible sinó que tampoc ho demanava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la què es sustenta la decisió.

Podríem pensar que, al cap i a la fi la solució ve a ser la mateixa. L’ordre dels factors no altera el producte. Però si ens parem a pensar només un moment sorgeixen una sèrie de dubtes als que s’hauria de donar resposta si no volem que aquesta bola de neu vagi creixent i creixent.

Les arques públiques deixaran d’ingressar, només enguany, 400.000 € i, en els propers tres anys podríem estar parlant de 1.200.000 €. Com afectarà aquest fet al ciutadà? Perquè només existeixen dues possibilitats: o es retallen els serveis que s’ofereixen o incrementen la recaptació municipal a través d’altres conceptes.

Ens temem que l’opció triada sigui la de fer que els propis santfeliuencs i santfeliuenques siguem els que paguem, mitjançant d’altres vies, els diners que no es recaptaran a través de l’IBI. Ens tocarà doncs fer “trampes jugant al solitari” i enganyar-nos a nosaltres mateixos. Perquè els diners que no sortiran d’una butxaca els haurem igualment d’agafar d’una altra.

Estem doncs davant d’una actuació que té tot l’aspecte d’acabar esdevenint en una qüestió cosmètica que serveixi per justificar als socialistes el recurs interposat al tribunal i a Iniciativa un pacte de govern que semblava poc viable. No deixa de ser en tot cas com el truc d’un prestidigitador: tothom quedarà content i aplaudirà, però serà una gran il·lusió, una mentida, el que ens hauran ensenyat.

Comparteix: