El Partit Demòcrata Català comença a caminar

El passat cap de setmana tenia la satisfacció de formar part del congrés fundacional del nou partit

26pdcprincDes de l’arribada de la democràcia no havíem viscut un moment polític i social tan excitant com l’actual. La crisi econòmica, tan dura i llarga, ha estat el detonant per a replantejar-nos qüestions com el model d’estat en el que volem viure o quina ha de ser la participació de la ciutadania en la vida pública, per esmentar dos exemples. Els partits polítics ens hem vist immersos en un huracà de moviments provocats per l’aparició d’allò que s’anomena “nova política” que no deixa de ser, en el fons, una resposta social al descontent de la ciutadania.

Davant d’aquests moviments la majoria dels partits tradicionals han optat per mantenir-se inamovibles i per insistir en el seu discurs sense moure ni una coma. No ha estat el cas de Convergència Democràtica de Catalunya.

Aquest passat cap de setmana he tingut l’orgull de participar en el congrés fundacional del partit i, més enllà dels acords i propostes concretes, crec que hem de posar en valor en primer lloc la voluntat mostrada. Les persones que formàvem CDC, volem posar-nos al servei de la ciutadania i de les seves aspiracions. I ho fem reformant el partit des de les seves arrels. D’altres s’estimen més mantenir-se en el seu posicionament inamovible sense adonar-se’n que ser inflexible no vol dir, ni de lluny, tenir raó.

Més enllà de la importància de l’actitud que s’ha assumit, també voldria destacar els canvis concrets que s’han assolit començant pel primer i més visible: el nom. Sobre aquesta qüestió que ha omplert tantes planes i ha provocat tants comentaris, m’agradaria ressaltar que el debat al respecte va ser en tot moment positiu. El problema de plantejament va ser presentar una proposta tancada a dues opcions a una assemblea que s’ha caracteritzat per la participació i la transparència. I, afortunadament, va ser un problema que es va solucionar de manera àgil amb la creació d’una comissió, de la què vaig tenir l’oportunitat de formar part. Puc garantir doncs que el nom triat, Partit Demòcrata Català, és el que més àmpliament i millor representa el pensament i la voluntat de les persones que en formem part.

“Però, a banda de les qüestions estètiques i de forma, què hi ha del fons?”, podeu pensar. Doncs, tot i que el debat al voltant del nom hagi acaparat tanta atenció el veritable canvi ha estat profund i de ben segur enriquidor. Per destacar només alguns aspectes que crec que són fonamentals, posaria en primer lloc l’èmfasi en el tarannà més obertament social que caracteritza el Partit Demòcrata Català. Assumim a més a més dels aspectes que ja trobàvem en l ADN de Convergència (demòcrates, catalanistes, humanistes…) d’altres nous que caracteritzaran el nou partit: europeistes, independentistes i republicans.

I també m’agradaria destacar els canvis estructurals que s’estan produint. Sigui quina sigui l’executiva del partit, aquesta serà més horitzontal i propera a les bases. De la mateixa manera es limiten els mandats, s’estableixen incompatibilitats… En definitiva, s’han establert els mecanismes necessaris per fer que el partit representi de manera fidel i en tot moment el sentiment majoritari de totes les persones que en formem part.

És difícil predir a on ens portarà aquesta nova aventura que tot just ara comença. El que sí que podem dir és que, allà on arribem serà un espai que haurem triat entre molts i moltes.

Comparteix: