DIADA DE L’11 de SETEMBRE 2014

L’Onze de Setembre d’aquest any commemorem just els tres-cents anys de la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya. És, per tant, una data històrica en la que el fatídic 11 de setembre de 1714 ens arrabassaren les llibertats i la sobirania, per dret de conquesta, als catalans i catalanes.

Les darreres Diades han estat un clam popular, cívic, pacífic i multitudinari de reivindicació del dret més elemental que té un poble: el dret a decidir lliurament el seu futur. Tenim tot el dret del món a decidir si volem tornar a ser lliures si així ho decideix el poble català per mitja de la democràcia.

Aquestes últimes setmanes Convergència ha viscut un dels episodis més traumàtics de la nostra història recent. El cas Pujol. La decepció, la tristesa i la incredulitat s’han apoderat de nosaltres; però que no ens vulguin confondre; mai una persona per important que sigui, és més important que una entitat o que un col·lectiu, ni una entitat o un col·lectiu estan mai per sobre del país. Per tant aquests fets han de seguir el seu curs jurídic i no ens han de fer desviar del nostre objectiu. Els que es pensaven que després d’en Jordi Pujol no hi havia res, que moriríem, que ens trencaríem, que mirin i veuran que després de 10 anys som aquí, al peu del canó, governant Catalunya en solitari, en un dels pitjors moments de la història del nostre País. Hem governat la Catalunya autònoma com a Nació i per això ara som on som. Hem de saber tancar una etapa i obrir-ne una altra. Molts diuen que hem perdut el nord i això no és veritat, perquè el nostre nord és Catalunya.

 

Hem d’anar amb el cap ben alt, no oblidem que ha sigut Convergència i Unió qui va aconseguir l’estat del benestar de la gent que vivim a Catalunya. Aquest estat del benestar s’ha vist minvat per la crisi, però no tant sols per això, sinó també per la mala gestió de l’anterior govern català: el del tripartit que va gastar allò que no teníem; i encara més minvat, pel govern de l’estat espanyol, que hagi sigut socialista o popular, una vegada darrere l’altre ens ha trepitjat i ens trepitja culturalment i ens ofega econòmicament.

Vivim la pitjor recessió econòmica, amb les conseqüències socials que se’n deriven, la pitjor de les herències de les finances públiques del país, amb una destrucció de l’autogovern que estan perpetrant aquells que, alhora, ens donen lliçons i amb una situació d’atac directe i sistemàtic contra la identitat i la llengua catalana.

 

Des de Catalunya amb el President Mas al capdavant s’està fent un esforç titànic perquè aquesta crisi ens afecti el mínim possible i que el nostre País no perdi el teixit econòmic, social i cultural que tants anys ens ha costat d’aixecar i mantenir. La nostra prioritat continua sent primer les persones.

És per aquest motiu que volem votar i guanyar per no dependre de ningú que ens digui com hem d’ensenyar als nostres nens/es, com hem de muntar la salut pública, els serveis socials, o el que han de cobrar els jubilats, perquè si els nostres diners es queden a Catalunya els catalans viurem més bé. Segur.

Estiguem orgullosos del que hem estat, del que hem fet i del que farem. Som patriotes, pencaires i honestos.

 

N’hi ha qui diu que No votarem, i també n’hi ha qui ja hauria fet una DECLARACIO UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA (DUI).

El primers no són demòcrates i ho van començar a demostrar ja el 2006, portant l’estatut d’autonomia al TC. Han engegat una campanya de catalanofòbia que a més han descobert que, quant més ens ataquen ens insulten i se’n riuen, més vots tenen fora de Catalunya. Com que no tenen arguments utilitzen el discurs de la por i les amenaces, aquí a Catalunya; i menteixen a la resta d’Espanya. S’erigeixen en els nostres salvadors. Sovint sentim frases com: “queremos evitar el choque de trenes”; “antes se partirá Catalunya que Espanya”; “esto no es constitucional”; esta consulta no se hará porqué es il·legal”, Catalunya se empobrecerá sola, etc, etc, etc,…

Els segons, (els del DUI), volen anar massa de pressa, sense calcular que si ens declarem independents sense fer tots els passos previs, no tindrem dret a negociar amb l’estat espanyol allò que ens pertoca i tampoc rebrem el reconeixement internacional.

El President ens deia dissabte: “els que ens veuen amb ferides al cos els hi hem de dir que és perquè portem la part principal del combat del país. Els que en aquest moment, després d’un combat tant dur, no tenen cap rascada, és perquè enlloc d’actors fan d’espectadors i, a vegades, secundaris”. Jo en faig paral·lelismes amb la guerra del 1714 tots aquests que tan criden i tenen pressa estarien a la rereguarda, esperant que els que van al davant caiguin.

 

En l’actual context, el que el país necessita és dotar-se d’unes estructures d’Estat bàsiques com a única opció per subsistir. De forma absolutament democràtica, volem que els ciutadans de Catalunya expressin la seva opinió mitjançant una consulta el proper 9 de novembre. Per poder arribar fins aquí hem de fer les coses bé, pas a pas. HO VOLEM FER BÉ, PER FER-HO POSSIBLE!!!.

 

Com be sabeu existeix una gran oposició perquè aquesta consulta lliure i democràtica es pugui dur a terme. Fa dos anys, quan va començar aquest procés i després de la manifestació de la Diada del 2012, en Mas va dir que res no seria fàcil i ara en tenim la constatació, però la nostra fortalesa és: la majoria social, la mobilització, el lideratge institucional, el consens polític, la nostra manera de fer i la voluntat de ser.

Davant l’ofensiva de tot tipus que tenim a sobre, els catalans disposem d’una força que no té aturador.

No ens trencaran, no defallirem, perquè estem portant aquest procés de manera seriosa, rigorosa i amb el màxim d’unitat possible. El President Mas també diu: “Convergència i Unió és la paret mestre d’aquest procés si les parets mestres cauen, el procés fa figa”.

La decisió de si votarem o no votarem la prendrà el Parlament de Catalunya, concretament els partits que estan a favor del dret a decidir, a qui el President reunirà tan aviat com hagi convocat la consulta. No ho decidirà pas el TC.

No ens ha de fer por un front pel No, si volem votar hi ha d’haver partits que defensin les dues coses, som demòcrates; el que no permetrem és el front del no per No Votar.

Per tant confiem en el nostre President, perquè demostra amb fets allò que promet.

 

Des de Convergència i Unió sempre hem aspirat a les màximes quotes d’autonomia i a la màxima llibertat del nostre País. Fa quaranta anys vam reconstruir Catalunya, en aquell moment autonòmica, ara volem construir un ESTAT INDEPENDENT.

Volem posar en valor la feina que durant més de quatre dècades hem fet els convergents, compromesos en construir aquesta gran Nació que és Catalunya.

Volem un estat d’estructura democràtica i de defensa dels drets humans amb una societat civil forta i independent.

Necessitem reforçar els nostres valors, que primer vàrem saber transmetre a sis milions de persones i ara ho fem pels set milions i mig de catalans/es, vinguin d’on vinguin, hagin nascut aquí o on sigui. En canvi d’altres només pensen en els interessos dels seus.

Nosaltres volem eixamplar la base, per convèncer a aquells que legítimament tenen dubtes. En aquest moment el que suma són les urnes i el que ens separa és no deixar votar, que és el que volem la majoria dels catalans/es.

Mai aquest País havia arribat tan lluny en el seu camí cap a l’autodeterminació i podem dir amb orgull que això s’assolirà amb Artur Mas de president, (sigui quin sigui el resultat). No ens hem de rendir en l’ideal de deixar els nostres fills un país lliure i millor.

 

El poble de Catalunya ja ha demostrat que sap omplir els carrers quan toca i tothom és conscient que ara ha arribat l’hora. No podem defallir.

I, aquesta Diada ha de ser-ho encara més perquè mostrarem al món la força i la vigència del nostre desig de llibertat, a les portes d’una altra data tan significativa com ho serà la de la consulta del 9 de novembre. Hem de ser capaços de traslladar la força dels carrers a les urnes.

 

Per això, la gent de Convergència i Unió, militants o simpatitzants, els homes i les dones que amb el president Mas al capdavant estem liderant la transició nacional que ha de portar Catalunya a la seva independència, hem d’abocar totes les nostres energies a l’èxit d’aquesta convocatòria. Us demanem que participeu amb els vostres familiars i amics, com de ben segur ja vàreu fer els últims anys, a la Via Catalana d’avui onze de setembre de 2014, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a Barcelona. Aquest any, encara més, per tots aquells que van caure defensant Catalunya fa 300 anys.

 

Acabo amb una frase del President Mas que va posar dretes a les més de dues mil persones que érem a l’auditori del Palau de Congressos de Barcelona el dissabte passat.

 

ESTEM DEMPEUS, AMB L’ÀNIM SERÈ, L’ESPERIT FORT I MOLTES GANES DE FER EL CIM PER CONTEMPLAR EL PAISATGE DE LA LLIBERTAT DE CATALUNYA

 

VISCA CATALUNYA LLIURE

Comparteix: