Un deute històric amb els nostres camps

El debat al voltant del Pla de Protecció del Parc Agrari que viu Sant Feliu és una oportunitat de resoldre el deute històric que té la ciutat amb els seus camps

Sant Feliu, com moltes de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, va passar en poques dècades de ser un municipi prioritàriament agrari a ser un espai industrial. Era la modernització d’una societat que creixia i s’expandia fins a esdevenir, a grans trets, el municipi que som avui en dia. Però, com en tots els canvis que es produeixen de manera ràpida, alguna cosa ens vam deixar pel camí.

Els camps, que durant segles havien estat una part fonamental del nostre dia a dia, es van convertir en un espai arraconat, en la rebotiga d’una ciutat que cada cop tenia més serveis, més ciutadans i ciutadanes i nous problemes i reptes. En tot cas, que no miréssim als nostres camps, que tinguéssim els ulls posats en d’altres qüestions, no feia ni que aquests desapareguessin ni que deixessin d’evolucionar.

Malauradament el desenvolupament d’aquesta part tan important del municipi en les darreres dècades s’ha donat de manera desordenada i poc regulada i, inevitablement, aquest fet ha posat en perill el seu propi desenvolupament i la seva existència. Quan deixem créixer una planta sense donar-li atenció ni la nostra cura, probablement acabi per ofegar-se a ella mateixa.

En tot cas, el debat al voltant del Pla de Protecció del Parc Agrari que viu Sant Feliu és una oportunitat de redreçar la situació i resoldre el deute històric que té la ciutat amb els seus camps. Probablement som molts els que pensem que aquest treball arriba més tard que d’hora, però benvingut sigui. Des del nostre grup municipal ens posem plenament a disposició del projecte perquè entenem que és una oportunitat de donar suport a aquells que viuen i generen riquesa a partir dels seus conreus; de dignificar el nostre paisatge i, en definitiva, de regular l’ús i la distribució del parc agrari.

Sigui com sigui, hem de reclamar que aquest sigui un procés que compti amb el major diàleg possible. L’equip de govern va començar a posar les primeres pedres sense comptar amb els principals afectats, propietaris i llogaters i només s’ha assegut amb ells a la taula quan aquests li han reclamat. Després de tots els anys d’inactivitat en aquesta matèria, l’Ajuntament hauria d’actuar amb prou sensibilitat i voluntat de diàleg per tal de no generar nous conflictes.

La cursa cap a un món més modern a la que feia esment en començar el text ens ha ensenyat dels perills que suposa abandonar els conreus de proximitat i el món rural. Comencem a construir un nou Sant Feliu en el que els camps no estiguin a la rebotiga i llueixin com mereixen a l’aparador de la ciutat.

Comparteix: