- Rosa Maria Martí - http://www.rosamariamarti.cat -

Amb el referèndum no podem nedar i guardar la roba

36princ [1]

El proper 1 d’octubre l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat no facilitarà que els santfeliuencs i santfeliuenques votem en el referèndum sobre la independència de Catalunya. L’alcalde i els seus socis s’han mantingut inamovibles en aquesta posició ambigua que encapçala l’alcaldessa de Barcelona: si no és una consulta pactada, no hi volen prendre part. Dit d’una altra manera, fan servir la tàctica d’aquell que vol nedar i guardar la roba.

S’estimen més d’aquesta manera fer bandera del discurs de la legalitat, de la necessitat d’arribar a acords amb un estat que ja ha demostrat que, a més de no voler parlar, tampoc no vol escoltar. S’han posat doncs al costat del PP i de C’s. L’últim crit de l’11 de setembre ha estat prou clar i alt com per ser, un cop més, escoltat. Existeix una amplíssima majoria de catalans i catalanes que aspirem a expressar democràticament què volem per al nostre país.

És democràtic donar veu a un poble que la reclama? Sens dubte. Serà legal? Potser la pregunta més encertada en aquest cas seria: en un estat que no reconeix el dret a l’autodeterminació, existeix una altra possibilitat de fer les coses?

Perquè quan ens trobem amb una constitució que estableix una unitat territorial i amb un govern que es nega a moure un peu més enllà del que dicti el text constitucional, hem d’avantposar drets universals que estan per sobre. Això va de democràcia. La pluralitat, l’esperit democràtic, el respecte per la voluntat dels pobles han de situar-se sempre abans de qualsevol norma o llei. Si no correm el perill de confondre el que és legal amb el que és just i per acabar convertint-nos en un ramat que segueix a cegues la veu del seu amo. Mai posar unes urnes en un estat democràtic pot estar perseguit, criminalitzat, judicialitzat… El nostre ajuntament s’ha posat d’aquesta banda. Quina pena, quina decepció!

Sobta que davant d’aquesta disjuntiva ni ICV ni el PSC treguin de l’armari l’esperit de llibertat i democràcia del que sempre han fet gala. On és aquella esquerra reivindicativa? On és aquella esquerra que s’autoanomena: d’esquerres de debò?. Aparentment ha quedat amagada per la por i per l’esforç que fan per sobreviure a la nova política.

Tot és més senzill del que es pensen i aquestes garanties que exigeixen per al referèndum ja les tenim i en gran mesura depenen d’ells. Permetre posar unes urnes als llocs de sempre ajuda a garantir i a legitimar l’opinió del major nombre possible de catalans i catalanes

No patim en tot cas. Sigui com sigui es votarà. Ho farem a d’altres col·legis electorals, perquè el nostre consistori ens prohibeix anar a votar on sempre hem anat, però ho farem. El govern de Catalunya i el nostre Parlament mantindran el seu compromís amb els catalans i catalanes.

Ens trobem davant d’un moment decisiu per a la nostra història i, tal com ens ha ensenyat el passat, no s’hi val provar de no prendre partit. Les postures estan clares i els costats només són dos: els que no volen i els que volem. El No i el Sí.