Pensar Sant Feliu

Un procés participatiu ens convida a dir com volem que sigui el futur del Torrent del Duc, de la fàbrica Sanson i de la carretera

32desta

Properament l’Ajuntament de Sant Feliu presenta un procés participatiu amb la voluntat de posar a consulta pública l’ordenació de l’espai de contacte entre el parc natural de Collserola i l’espai urbà de Sant Feliu. Dit d’una altra manera se’ns convidarà als santfeliuencs i santfeliuenques a dir com volem que sigui el futur de l’àmbit del Torrent del Duc, de la fàbrica Sanson i de la carretera que hi arriba. Des del nostre grup municipal assumim aquest procés com una bona notícia tan esperada com, fins a cert punt, preocupant.

La declaració al 2010 de Collserola com parc natural ens exigeix resoldre de manera coherent l’encaix entre la nostra ciutat i aquest espai a protegir. Però aquest procés, que ha de ser una bona notícia, ve marcat per un problema de fons que arrosseguem a la major part de les decisions urbanístiques que es prenen a Sant Feliu: l’actual equip de govern treballa sense la perspectiva d’un model de ciutat. Es plantegen opcions per a que la ciutadania triï què hem de fer d’aquests espais però ho fan sense el paraigües d’un projecte global de municipi. I així, sigui el que sigui el resultat final, potser estarem limitant els nostres recursos futurs.

Per posar només algun exemple: volem ser una ciutat que superi els 50.000 habitants per beneficiar-nos dels avantatges dels que disposen aquests municipis o volem evitar un creixement desmesurat? Hem pensat en la possibilitat d’explotar els nostres recursos logístics per esdevenir un pol d’atracció per a la indústria neta? Disposem d’espais per acollir els recursos comarcals, metropolitans o del país que, com a capital que som, hauríem de ser capaços d’aplegar, o seguirem perdent oportunitats com en el seu moment ens vam deixar perdre l’hospital Broggi?

Cap d’aquestes preguntes ha estat encara resposta i, tot i així, se’ns demana que decidim sobre el futur d’espais cabdals com els que ens connecten amb Collserola en un procés que esperem que sigui prou professional, adequat al marc legal i sostenible tant econòmica com mediambientalment. Potser seria important que, abans de prendre aquesta decisió haguéssim consensuat també quines són les nostres necessitats i quines són les nostres aspiracions per al futur. Però un cop més ens deixem emportar per la necessitat que marquen l’aquí i l’ara.

D’alguna manera aquestes són les decisions que ens reclamen que prenguem en el cas del Torrent del Duc. “Decidiu ara sobre què farem d’aquests espais i demà ja veurem si hem encertat”, diuen. Potser la pregunta prèvia seria: ja hem pensat què volem ser quan siguem grans?

Comparteix:

Un carnet de pobre sense data de caducitat

L’aprovació del Pla de rescat social i d’habitatge tot i ser necessària ens porta a plantejar-nos nombrosos dubtes

31desta
De vegades la política i la responsabilitat pública ens obliguen a escollir un mal menor. Aquest ha estat el cas de l’aprovació del Pla de rescat social al que va lligat necessàriament el Pla d’habitatge que ha comptat amb el vot a favor del nostre grup municipal. Ha estat una decisió fàcil perquè, davant d’una qüestió tan sensible i necessària com és l’atenció a la part menys afavorida de la nostra societat creiem imprescindible donar-hi suport, tot i que considerem que estem davant d’una proposta que és clarament millorable. ...
Continua llegint

Comparteix:

Les necessitats de la ciutat que no cobriran les inversions de la legislatura 15/19

Als pressupostos aprovats per a l'any vinent trobem a faltar algunes inversions que considerem imprescindibles i urgents

30pressdestac
Aprovats el pressupostos municipals per a l’any vinent un cop més ens trobem amb uns comptes públics que tornen a passar de puntetes per algunes de les principals necessitats de la ciutat. Pel que fa exclusivament a les qüestions urbanístiques trobem a faltar algunes inversions que considerem imprescindibles i urgents... i que tornen a quedar al limbe dels projectes municipals com a mínim fins els 2020. Probablement la mancança més evident sigui la remodelació de la plaça de la Vila. Un espai que hauria d’esdevenir un centre neuràlgi...
Continua llegint

Comparteix:

rosamariamarti.cat