Posem una pedra en la ciutat del futur

Les vies del ferrocarril, amb el seu soterrament, tornaran a ser un element transformador de la ciutat

Els grans canvis, les grans transformacions que ha experiment Sant Feliu de Llobregat en la seva història, han arribat, principalment, seguint el camí que ens marquen de les vies del tren. Ja amb la seva arribada l’any 1854 va suposar obrir el municipi a la seva industrialització i, en conseqüència, a la modernització de la nostra pròpia societat. I així el tren ha estat també la porta d’entrada al municipi dels ciutadans i ciutadanes que ens han ajudat a passar de ser el poble que érem a ciutat que som; a més de permetre’ns gaudir d’una connexió directa amb el nostre entorn immediat i amb una gran ciutat com Barcelona. No és poca cosa.

Novament les vies del ferrocarril, en aquest cas amb el seu soterrament, tornaran a ser un element transformador de la ciutat. Més enllà de tancar una ferida oberta en la nostra trama urbana, la seva desaparició de la superfície és també una oportunitat per a definir els usos que donarem als nous espais públics que es generaran.

La manera en què vivim els nostres carrers i les nostres places és una part fonamental de com vivim el nostre dia a dia. El nostre desenvolupament urbà és fonamental per al creixement de la ciutat, però també per a la nostra mobilitat o per a determinar la manera en la que ens relacionem amb els nostres veïns i veïnes.

Voldria animar-vos a veure sota aquesta perspectiva el procés de participació endegat al voltant al soterrament de les vies del tren. Ens trobem davant d’una oportunitat de ser decisius a l’hora de establir com serà el nostre municipi en les properes dècades i aquesta és una possibilitat que no ens hem de deixar perdre. No tindria sentit que d’aquí a uns anys critiquem allò que avui i ara està a les nostres mans canviar.

Personalment aspiro a que el resultat final del soterrament ens permeti esdevenir una població molt més cohesionada i propera del que som avui en dia. La fractura física que suposa el pas del tren és, en certa mesura, també una fractura social que divideix les persones que vivim en Sant Feliu entre els que resideixen a una banda  els que viuen a l’altra d’aquestes vies.

Voldria, en definitiva, que aquest projecte ens ajudi a esdevenir la ciutat capdavantera que aspirem a ser, però sense oblidar i deixar-nos pel camí els valors de comunitat que hem heretat generació rere generació del poble petit que vam ser. El municipi del futur es comença a construir aquí. Poseu també la vostra pedra.

Comparteix:

Un deute històric amb els nostres camps

El debat al voltant del Pla de Protecció del Parc Agrari que viu Sant Feliu és una oportunitat de resoldre el deute històric que té la ciutat amb els seus camps

Sant Feliu, com moltes de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, va passar en poques dècades de ser un municipi prioritàriament agrari a ser un espai industrial. Era la modernització d’una societat que creixia i s’expandia fins a esdevenir, a grans trets, el municipi que som avui en dia. Però, com en tots els canvis que es produeixen de manera ràpida, alguna cosa ens vam deixar pel camí. Els camps, que durant segles havien estat una part fonamental del nostre dia a dia, es van convertir en un espai arraconat, en la rebotiga d...
Continua llegint

Comparteix:

El moment del soterrament (potser)

Tot i que no sigui possible confiar al 100% en les promeses de l’estat, hem de començar a treballar en el projecte de l’espai que podria alliberar el soterrament

El soterrament de les vies del tren ens recorda a moltes persones el conte de “Pere i el llop”. Ja sabeu, aquell petit pastor que s’avorria i de tant en tant cridava per entretenir-se “que ve el llop!”... però el llop mai no venia. Se’ns ha dit en tantes ocasions que el soterrament ja era una realitat que, avui, ens costa de creure en les promeses que s’han fet. No podem oblidar que, com aquell pastor, el govern de l’Estat i el partit que el forma estan acostumats a la mentida. Arriba a més aquesta promesa, sospitosament, en un mome...
Continua llegint

Comparteix:

rosamariamarti.cat