Una legislatura que acaba en blanc

Tanquem un mandat en el què les principals fites assolides són una herència de la legislatura anterior

Acabem la legislatura i ens veiem en l’obligació d’avaluar el que ha fet el govern municipal de Sant Feliu de Llobregat al llarg dels darrers quatre anys. Però des de l’oposició ens trobem amb una circumstància dramàtica: pràcticament no hi ha res sobre el que poder opinar. No ens ho ha posat fàcil aquest equip de govern a l’hora de complir amb el nostre paper de fiscalització de l’acció municipal oferint-nos tan poc que jutjar.

Per una banda ens trobem amb aquelles mesures que venien heretades de la legislatura anterior i de las que vam participar en la seva elaboració. Prenguem com a exemple el banc d’aliments frescos que ara es posa en marxa. És una bona notícia, sí. Però fa quatre anys, i em consta com a responsable en aquell moment de la regidoria corresponent, que es podia haver endegat. Més que felicitar-nos, potser hauríem de lamentar tot el temps que ha transcorregut sense aquest servei quan el teníem a tocar.

D’igual manera podríem esmentar les actuacions de millora d’infraestructures als polígons industrials iniciades en la passada legislatura i que han continuat durant aquesta o els ajuts per a l’ocupació. Ens expliquen ara que són fites assolides quan són continuacions de treballs ja existents.

Però potser la vessant més lamentable d’aquesta deixadesa és la d’aquells projectes que es queden sobre el paper sense arribar a esdevenir una realitat. Perquè són plans i propostes que es financen amb els recursos de tots els santfeliuencs i les santfeliuenques i queden en suspens. Tenim d’aquesta manera un pla d’habitatge que, independentment dels passos que s’hagin donat, no s’ha desplegat. S’ha auditat amb una empresa externa la gestió de residus i la neteja viària sense que s’hagi aplicat cap mesura concreta i amb uns carrers igual de bruts.

“I les inversions?”, ens podeu preguntar. Doncs més del mateix. Propostes ja planificades o fins i tot que ja estaven mig enllestides al final de la legislatura passada com el mercat municipal, la biblioteca Montserrat Roig, el casal de la gent gran o el casal de joves.

Aquesta desídia a l’hora de plantejar l’acció del govern municipal s’ha traslladat també a les formes en les quals s’ha desenvolupat. Perquè si ha estat poc el que s’ha fet, menys ha estat el que s’ha parlat. Tot i que el fet de trobar-se en minoria era una invitació a Iniciativa i socialistes a parlar amb la resta de representants municipals, hem de lamentar que no hagi estat així. Aparentment s’han estimat més jugar-se els plens municipals a cara o creu.

El debat ciutadà no ha estat, malauradament, molt més enriquidor. Si no s’ha considerat necessari, més enllà del soterrament, obrir un diàleg polític, tampoc s’ha buscat la complicitat social i de les persones afectades per nombroses actuacions entre les que trobem com a exemples més recents la creació del Pla de Protecció del Parc Agrari o la reordenació del mercat itinerant. Això sí, s’omplen igualment la boca parlant de participació als pressupostos quan aquesta s’ha restringit a una partida de 400.000 € en quatre anys destinada a les obres d’estiu.

Aquesta ha estat, en tot cas, una manca de diàleg que ha anat més enllà del nostre municipi i que ha afectat també als contactes d’altres administracions supramunicipals necessàries per a desencallar situacions com la dels terrenys de la Sanson.

Sota aquesta perspectiva és fins i tot comprensible, tot i que en cap cas admissible, que en el moment de presentar en el darrer butlletí municipal el nivell de compliment del Pla d’Actuació del Mandat l’equip de govern municipal s’hagi estimat més fer-ho sense comptar amb les opinions de tots els grups municipals. Perquè més que discrepar amb el que s’ha fet hem d’assenyalar totes les ocasions perdudes, tota la feina que queda als calaixos.

Si haguéssim de puntuar el treball fet per aquest equip de govern molt em temo que més que un suspens hauríem d’avaluar la feina d’ ICV-EUiA i PSC amb un “no presentat”.

Comparteix:

On són les polítiques municipals d’habitatge?

Des de l’Ajuntament aquesta legislatura s’acabarà en blanc pel que fa a la creació d’habitatge públic

Al llarg dels darrers anys ha estat habitual sentir a parlar, i molt, sobre la situació de l’habitatge a Barcelona. Però el que és menys freqüent és el debat sobre els efectes que processos com la gentrificació (la ocupació de barris tradicionals per part de persones amb un major poder adquisitiu) o l’encariment progressiu dels lloguers a la capital provoquen també sobre els municipis de la seva àrea metropolitana. Recentment llegíem un estudi de la taxadora immobiliària Tinsa que indica que mentre que la pujada de preus a la capital c...
Continua llegint

Comparteix:

Posem una pedra en la ciutat del futur

Les vies del ferrocarril, amb el seu soterrament, tornaran a ser un element transformador de la ciutat

Els grans canvis, les grans transformacions que ha experiment Sant Feliu de Llobregat en la seva història, han arribat, principalment, seguint el camí que ens marquen de les vies del tren. Ja amb la seva arribada l’any 1854 va suposar obrir el municipi a la seva industrialització i, en conseqüència, a la modernització de la nostra pròpia societat. I així el tren ha estat també la porta d’entrada al municipi dels ciutadans i ciutadanes que ens han ajudat a passar de ser el poble que érem a ciutat que som; a més de permetre’ns gaudir d’u...
Continua llegint

Comparteix:

rosamariamarti.cat